El ordre dòric

Els ordres eren la forma d'ordenar els elements en la construcció d'un edifici, especialment en la fatxada. Els edificis, de caràcter arquitravat es diferenciaven per l'orde utilitzat, basant-se en quatre parts: el basament sobre el qual s'alçava l'edifici, la columna, entaulament que coronava l'edifici, i la sostrada a dos aigües que albergava un frontó.

El dòric és l'ordre propi de la Dòria. És auster i fort, símbol de la figura masculina. El seu capitell consta de collarí, d'equí i d'àbac quadrangular.

Fig.1. Capitells de columnes dòriques

A Grècia, els dos ordres bàsics foren el dòric i el jònic, que es formaren durant els s. VII-VI aC.
El dòric es creà quan encara molts dels elements eren de fusta: així, els tríglifs del dòric eren originàriament els caps de les bigues. El dòric es mantingué rígidament durant tota l’antiguitat clàssica, però les proporcions variaren, sobretot l’alçada i el diàmetre de les columnes, amb tendència a esdevenir més esveltes. En el dòric, les columnes, sense base, reposen damunt un estilòbata de tres graons, són estriades i les corona un capitell senzill. Les columnes sostenen l’arquitrau, al qual se sobreposa un fris, on alternen tríglifs i mètopes, decorades amb relleus figurats. Tot és coronat per un frontó triangular, ornat amb escultures monumentals.

Fig.2 .L’edifici dòric més famós és el Partenó d’Atenes

Els ordres romans depenen dels grecs. Originàriament fou utilitzat el toscà o etrusc, molt semblant al dòric. Des del s. I aC fou creat l’ordre compost, barreja d’elements jònics i corintis. Durant l’Imperi sovint foren combinats diversos ordres en un mateix edifici, més a nivell decoratiu que no estructural: per exemple, la façana del Colosseu de Roma té els tres ordres superposats. Els ordres clàssics foren represos per l’arquitectura europea durant el Renaixement, ja purs, ja més o menys modificats, i han tingut un paper important dins l’arquitectura europea dels s. XVI al XIX.

Fig.3. Façana del Colosseu de Roma