El Partenó

Fig.1. El Partenó d´Atenes

Ictinos i Cal·lícrates van ser els arquitectes principals del Partenó sota la supervisió de Fídies. Els dos van treballar al segle V a.C o segle de Perícles. A més del Partenó van fer el temple dòric d’Apol·lo a Bassae (Ictinos) i el temple jònic d’Atenea Niké (Cal·lícrates).
El Partenó forma part de l’Acròpoli d’Atenes, reconstruït després de les guerres mèdiques. L’Acròpoli d’Atenes és l’Acròpoli més important de Grècia, tenia dues funcions, la funció defensiva i com lloc on més culte es feia.L’Acròpoli d’Atenes està situada sobre un turó d’uns 165 metres per sobre del nivell de la ciutat.
L’Acròpoli té una entrada monumental, anomenada el Propileus, al seu costat es troba el temple d’Atenea Àptera, al centre hi havia una gran estàtua de la deessa Atenes(feta per Fídies), a la dreta d’aquesta estàtua es troba el Partenó i a l’esquerra de l’Acròpoli trobem l’Erecteon. A l’Acròpoli també queden restes del teatre de Dionís. L’any 1987, l’Acròpoli va ser proclamat patrimoni de la humanitat.
Aquesta obra es va construir en el període clàssic que va des de l’any 476 aC fins el 323 aC entre els quals es produeixen les guerres mèdiques i la mort d’Alexandre el gran. Els perses (o medes) havien sotmès les ciutats gregues d’Àsia Menor i es van llençar a la conquesta de les polis de Grècia. L’any 490aC. van desembarcar a Marató on van ser derrotats a la batalla de Salamina.
A partir d’aquí els perses es retiren de Grècia i Atenes agafa prestigi, pren el domini sobre la resta de ciutats gregues i creen la Lliga de Delos. Predomini que dura fins les guerres del Peloponès, en les quals Atenes s’enfronta a altres ciutats gregues.Mig segle després totes les ciutats gregues, que havien quedat afeblides per les guerres internes, van ser sotmeses per el rei Filip de Macedònia (338 aC) pare d’Alexandre el gran.
Alexandre el gran volia crear un sol imperi, que abarqués des d’Europa fins a Àsia, amb la llengua i cultura gregues com a base. Però quan va morir, el seu imperi es va dividir en diferents regnes.Durant les guerres mèdiques Atenes va ser destruïda. Un cop acabada la guerra es va començar la reconstrucció d’aquesta.
L’edifici està sobre una escalinata (estereòbat) que culmina amb una última plataforma (estilòbata) sobre la qual s’aixequen les columnes dòriques, té vuit columnes a la façana principal i disset als laterals, per tant, podem dir que el Partenó és un edifici dòric octàstil i perípter, no el considerem un temple perquè té l'altar fora.
El fust està format per tambors amb estries d’aresta viva, el collarí, l’equí i l’àbac. L’entaulament està compost per l’arquitrau, el fris, compost per 92 metopes, i la cornisa, el frontó era triangular i actualment està perdut.
La planta és rectangular, s’entrava per un pòrtic que sortia a la pronaos que tenia 6 columnes, després de la naos trobem l´espai on estava l’estàtua de la deessa Atena, a continuació trobem l’opistòdom on es guardava el tresor envoltat amb quatre columnes jòniques.
Una característica que destacava en el Partenó és que era policromat (molts colors) on predominaven el vermell, el blau i el daurat que feien contrast amb el blanc del marbre. El Partenó tenia unes decoracions a l'exterior de les parets de la cel·la , que representaven la processo de les Panatenees, també feta per Fídies. Una altre característica del Partenó és que tenia obertures estratègiques per il·luminar l’estàtua. A l'interior la llum és escassa. Els únics obertures del temple són: L'entrada a la naos des de la pronaos i l'entrada a la sala de les “verges” des del opistòdoms.
El Partenó es va construir per a albergar en ell l'estàtua d'Atenea Parthenos o Atenea Mare de Déu, deessa protectora de la polis. L'edifici es concep perquè com a habitació de la representació divina i no per a reunions col·lectives de fidels. Les grans cerimònies se celebraven en l'esplanada que hi ha davant del temple. No vol dir açò que l'entrada al temple estigueres prohibida ni limitada, com en el cas d'Egipte, a certes persones. Els fidels podien penetrar quan volgueren en el seu interior, però ho feien només per a orar individualment o oferir a la seua deessa exvots i ofrenes. Açò explica que els temples grecs tinguen dimensions mitjanes o xicotetes. L'edifici, no obstant això, ha travessat al llarg de la seua història situacions molt diverses quant a la seua funcionalitat.