Laocoont i els seus fills

Fig.1.Laocoont i els seus fills

Compten que un matí d'hivern, entre les ruïnes de les termes de Tito, uns operaris van trobar un rostre contorçut i angoixat. Compten que van informar el Papa, qui va enviar al seu arquitecte, Giuliano de Sangallo, a observar la troballa. Compten que Sangallo va avisar a Miguel Àngel, que per ser escultor podia estar interessat en l'escultura, i que els dos van contemplar sorpresos com emergia de la terra un grup, malparat, format per un home retorcent-se agarrat per dos serps amb els seus fills als costats. Sangallo, amerat de cultura clàssica des del seu contacte amb els Médici allà per Florència, va recordar una cita de Plini visitant el palau de Tito a Roma, on citava una escultura:"Esculpida en un sol bloc de marbre pels excel·lents artistes de Rodes Agesandro, Polidoro i Atenodoro i representa a Laocoont, els seus fills i les serps admirablement enroscadas".
En la mitologia grega Laocoont va ser un troià que apareix en l'Eneida, sacerdot d'Apol·lo però malgrat això, té dos fills i esposa, Antiopa. Quan els grecs es retiren de la ciutat de Troia i deixen el cavall, Laocoont a diferència de la gran majoria, dubta d'ells amb la frase "Dubte dels aqueus fins i tot quan porten regals".
D'aquesta manera, en un intent de convèncer la gent per cremar el cavall, fracassa i decideix fer-ho ell sol llençant-hi pals amb foc. Però quan se n'adona, de l'aigua, surten dues serps gegants que devoren els seus fills.Laocoont deixa els seus intents per cremar el cavall i va a lluitar contra les serps, que eren una senyal dels déus per comunicar a l'endeví de la ciutat que aquell cavall era una trampa, Laocoont també acaba essent devorat per les serps

Títol

Laocoont i els seus fills

Autor

Agesandre i els seus fills, Polidor i Atenodor. Autors especialitzats en representar escenes de la Ilíada i l'Odissea, dues obres d'Homer que parlen de la guerra de Troia i del retorn d'Ulisses a Ítaca després de la victòria grega.

Cronologia

Segle I aC.

Material

Marbre. Es desconeix si hi havia una escultura original del s.II feta de bronze.

Tècnica

Talla i trepanat.

Tipologia

Grup escultòric

Localització actual

Roma. Al pati del Belvedere del Museu Vaticà

Context històric

L'obra pertany al període hel·lenístic (323- 31aC.), un temps de transició entre l'esplendor de Grècia i el predomini de l'Imperi romà. Comença amb la mort d'Alexandre el Gran, que tenia el projecte de crear un imperi des d'Europa fins a Àsia on es parlaria grec i la cultura hel·lènica en seria la base.
Amb la mort d'Alexandre el Gran l'imperi queda dividit en diferents regnes. Degut a això, pel que fa a l'art, les influències gregues es barregen amb altres regnes i es creen diferents escoles. Aquesta escultura pertany a l'escola de Rodes.
La ciutat d'Alexandria, fundada al delta del Nil per Alexandre el Gran l'any 331 aC, es converteix en el símbol de la civilització grega del moment i es la capital del nou regne d'Egipte. Era una ciutat de planta grega, plena de temples i monuments, que es va convertir en la ciutat grega més gran. Finalment, l'any 31 aC., els romans conquereixen l'Imperi grec.

Anàlisi formal

Es defineix a partir d'una piràmide i una diagonal. La piràmide uneix els tres caps dels personatges, el del Laocoont coincideix amb el vèrtex superior. La diagonal travessa tota l’escultura i aporta moviment, comença al braç esquerre de Laocoont, passa pel tronc i continua per la cama dreta. Aquest moviment de les escultures es veu paralitzat pel dinamisme intens de les dues serps que serveixen com a nexe d'unió entre les figures, i per la sensació de gran tensió que desprenen els cossos. Les serps estrenyen els cossos musculosos. 
El dramatisme portat al màxim (patetisme) s'accentua amb la boca de Laocoont i les arrugues de dolor de la seva cara. El fill gran mira al seu pare per demanar-li ajuda.El moviment es produeix a partir dels cossos contorçats, que no tenen possibilitat d'escapar-se.
Les contorsions que fa de dolor son d'agonia. Hi ha una voluntat d'exagerar l'efecte teatral de les figures, i s'afegeix el dolor moral de Laocoont en presenciar la mort dels seus fills.Hi ha una gran sensació de volum a partir dels músculs.

Estil

Grec hel·lenístic. Aquest estil vol transmetre el sofriment físic (pathos), un dramatisme més extremat. Trenca l'equilibri clàssic. Introdueix temes anecdòtics. Moviment i dinamisme. Influència de la cultura asiàtica. Valoració externa del sentiment. L’obra probablement és una adaptació de l'original de bronze. L'original sol hauria tingut dues figures. Probablement el segon fill es de l’adaptació romana.

Models i influències

A l'època del seu descobriment (el Renaixement) ja va tenir una gran influència pel seu alt grau de perfecció. Miquel Àngel va quedar impressionat per aquesta escultura, tant per la seva terribilità com pel pathos que transmet . El Rapte de Proserpina de Bernini es un magnífic exemple del barroquisme escultòric de l'hel·lenisme, que representa els cossos en el moments de màxima tensió i dinamisme.