Erectèon

Fig. 1. Erecteòn, obra dels arquitectes Mnèsicles o Filocles

L'Erectèon va ser projectat per Mnèsicles dins del pla d'obres de Pèricles per a la nova Acròpolis d'Atenes (448 aC), però no es va començar a construir fins al 421 aC. Va ser l'últim edifici de l'Acròpolis, acabat de construir durant la guerra del Peloponès, que va ocupar el lloc d'un antic santuari dedicat a Atena Poliàs, que havien destruït els perses. Va ser consagrat a aquesta mateixa divinitat i a altres déus i herois mítics fundadors de la polis d'Atenes, com Posidó, Cècrops, Atena i Erecteu, que tenien els seus llocs de culte molt a la vora. 
L'arquitecte va haver de disposar en un sol temple l'espai per al culte a totes aquestes divinitats i, a més, superar les desigualtats i desnivells del terreny d'aquella zona de l'Acròpolis, que la tradició impedia que es pogués anivellar. Precisament pel joc amb aquestes irregularitats topogràfiques, l'edifici presenta una composició molt original de temple grec, que integra diversos cossos i façanes a diferents nivells, la qual cosa dóna lloc a un interessant joc de volums.
Es va construir amb el sistema arquitravat i l'ordre jònic amb influències orientals que es detecten per la varietat i la riquesa de la decoració.Les característiques més originals de l'Erectèon són la planta irregular amb dos pòrtics i tribuna, que no mantenen la simetria de l'edifici; la introducció de modificacions en el llenguatge formal de l'ordre jònic, com ara la substitució de les columnes jòniques per cariàtides (figures femenines que representen una gran novetat i aporten un gran valor decoratiu al conjunt), i la gran varietat de les façanes, totes quatre jòniques però molt diferents entre elles.
Totes les característiques anteriors fan que el temple tingui una forta caracterització personal. L'Erectèon és el reflex en arquitectura de la ruptura amb la tradició de l'austeritat, la moderació, la simetria i l'equilibri del temple grec que s'havia anat desenvolupant dins l'Acròpolis al Partenó. Aquesta ruptura es manifesta en la llibertat compositiva i formal del temple, en la riquesa dels elements decoratius de les cariàtides i en els detalls de les columnes.

Fig.2. Les cariàtides

Segons la llegenda, les Cariàtides eren les dones de Cària, una ciutat propera a Esparta. Al segle V aC, durant les Guerres Mèdiques que enfrontaren grecs contra perses, aquesta ciutat es va aliar amb l’enemic bàrbar. Els grecs, un cop guanyaren la contesa, castigaren la traïció dels caris matant els homes i fent esclaves les dones, les quals veurien perpetuada la seva condemna a través de l’arquitectura. A l’Acròpoli d’Atenes els seus cossos serien estampats en sis columnes que, en clara al·lusió al pes de l’esclavitud que hagueren de suportar, encara aguanten amb el cap el pòrtic del temple de l’Erectèon.

Fig.3. Cariàtides del parlament de les Illes Balears

El Neoclassicisme posaria de moda en molts edificis d’Europa les escultòriques Cariàtides. A Palma constituïren un dels principals elements de distinció del Círculo Mallorquín, el centre d’esbarjo de la burgesia mallorquina que s’erigí a mitjan segle XIX sobre l’antic convent de Sant Domingo. Amb la restauració de la democràcia, aquest emblemàtic edifici acolliria la seu del Parlament de les Illes Balears. Fou així com les quatre Cariàtides que avui decoren els laterals de l’hemicicle autonòmic passaren de ser testimonis d’antigues gresques aristocràtiques a ser-ho de gresques polítiques. 

Fig. 4. Pèricles

Pèricles (Περικλη̂ς), polític atenès ,495- 429 aC. Membre de la noble família dels alcmeònides, inicià la seva carrera política el 472 aC, quan, encara molt jove, fou designat per organitzar la representació de la tragèdia d’Èsquil Els perses. Afiliat al partit popular d'Efialtes, a la mort d’aquest (461 aC) n'ocupà el lloc de capdavanter. Malgrat l’oposició oligàrquica, féu aprovar per l’assemblea un seguit de reformes que completaven les iniciades per Efialtes i que accentuaven el caràcter democràtic de l’estat atenès. Del 443 aC fins al 429 aC, fou elegit estrateg, càrrec des d’on la seva intel·ligència i la seva habilitat política, acompanyades del prestigi que havia adquirit en les campanyes contra els perses i els espartans, li permeteren una incidència privilegiada en els afers públics d’Atenes.



.