La victòria de Samotràcia

Fig. 1. Victòria de Samotràcia. Museu de Louvre, París.

DOCUMENTACIÓ GENERAL

Autor: Desconegut ,(se li atribuïx a l'escultor Pithókitos)

Cronología: Segles III-II aC. (220-190 a.C)

Estil: Grec Hel.lenístic

Tècnica: Talla 

Material: Marbre

Dimensions: 2,45 m

Localització original: Santuari dels Cabirs a Samotràcia (illa grega),

Localització actual: Museu de Louvre, París.

DESCRIPCIÓ

La Victòria de Samotràcia és una escultura de caràcter figuratiu, de ple volum i de peu. Està tallada en marbre i té un altura de 2,65 m. El tema és mitològic, representant a una Atenea de la Victòria o Atenea Niké, com podem apreciar per les seues ales desplegades i estaria en un pedestal amb forma de proa de barco.

Per què esta impressionant escultura de més de dos metres d'altura es conserva a París, en el museu del Louvre? La seua actual ubicació se deu al fet que va ser trobada pel cònsol Charles Champoiseau, que a més de membre de la diplomàcia del govern francés a mitjan segle XIX també era un gran aficionat a l'arqueologia. Va ser ell qui va impulsar les campanyes arqueològiques a Samotràcia on va ser trobada.

ANÀLISI FORMAL

La Victòria de Samotràcia és una de les millors expressions de l'art hel·lenístic. Entre les seues característiques formals es troben la cerca del moviment i el dinamisme enfront de l'equilibri del període clàssic. En este cas, l'autor opta per una composició oberta, amb unes línies diagonals on s'emmarquen les ales, i el propi cos, que pareix abalançar-se cap al front provocant eixa sensació de desequilibri, podem afegir una suau torsió que contribuïx a eixa sensació de desequilibri que invita a l'espectador a buscar diversos punts de vista de la figura. A més, l'ocupació de la tècnica dels draps mullats, dóna lloc a nombrosos plecs, que s'arremolinen al llarg del cos, com si la figura avançara contra el vent.

El modelatge dels diferents volums anatòmics aconseguixen una gran expressivitat, l'anatomia es transparenta a través dels plecs, emprant la tècnica que popularitzara el gran Fídies, l'estudi anatòmic és perfecte, donant lloc a uns volums naturals i proporcionats, la qual cosa contribuïx a crear una escultura de gran bellesa i sensualitat. A més trobem un gran repertori de textures, sobretot en els plecs, que van des dels fins i transparents als grossos i arremolinats, també observem textures originals en la talla de les ales que imiten la suavitat de les plomes, el conjunt transmet violents contrastos de llums i ombres que contribuïxen a una major expressivitat i dramatisme.

COMENTARI

Amb les conquestes d'Alexandre el Gran, la cultura grega comença a rebre noves influències tant en el polític, en el social com en l'artístic. Quant a l'artístic, comencen a participar de noves tendències moltes arribades d'altres zones mediterrànies com Egipte, Pèrsia i Mesopotàmia que contribuïxen a crear un art que abandona la racionalitat i equilibri clàssics i comença una cerca del moviment, el desequilibri, el dramatisme, la tensió, el patetisme i la representació del dolor o el patiment a més d'altres emocions. Amb tot el període hel·lenístic ho podem classificar com un barroquisme de les formes clàssiques com podem apreciar en esta Victòria de Samotràcia. A més es van configurar unes quantes escoles, que van desenvolupar estils distints que es distingien per la representació més accentuada o menys d'algunes característiques descrites anteriorment.