Lord Elgin

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/cc/7thEarlOfElgin2.jpg
Fig. 1. Retrat de Thomas Brosse Elgin
Un dels fets més lamentables en la història de la conservació del patrimoni artístic (que millor caldria considerar-la la història de l'espoli del patrimoni artístic) , la protagonitza el comte Elgin, un Lord britànic que va aprofitar els seus càrrecs polítics per a saquejar literalment l'Acròpolis d'Atenes. Thomas Brosse, que així es cridava en realitat el comte, va ser anomenat ambaixador a Constantinoble en 1799, nomenament que li va permetre accedir lliurement al patrimoni grec, tenint en compte que en aquelles dates Grècia no existia encara com a país independent i es trobava dins del territori de l'Imperi turc.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwn1Zjip3GHCgyxGgPu98rSQqd42FZQY6VJrdT0lA288ufivMEsn9QunQ_EzNSjOM82xD5jqKzgC4FKBggcDLUSLhv7snSkFZY_a0QlNXRqJIn_oqFgYPQfNsg-ItFh4-4XP0XLyvf9zo/s1600/PososAnarquia_Elgin_Marbles_2.jpg
Fig. 2. Els marbres d'Elgin a la seua arribada al museu en segle XIX
Per això li va ser tan fàcil realitzar dibuixos i buidatges dels relleus del Partenó i posteriorment arrancar directament les mètopes, els frisos de les Panatenees i escultures dels frontons. Durant un any llarg els seus nombrosos operaris van desvalisar el Partenó, part del pòrtic de les Cariàtides de l'Erecteion, fragments del fris de la barana del temple d'Atenea Niké, i moltes altres peces del recinte de l'Acròpolis.
Vista idealizada de la Sala Temporal Elgin del Museo Británico en 1819. En la pintura se pueden observar varios delegados del museo, un administrador y algunos visitantes. (Public Domain)
Fig. 3. Vista idealitzada de la Sala Temporal Elgin del Museu Britànic en 1819
Les va embalar en unes dos-centes grans caixes de fusta i les va baixar fins al port del Pireu, on havien d'embarcar per a Anglaterra. Però encara que inicialment tot va ser tan fàcil, les caixes van quedar molt de temps esperant eixir d'Atenes, entre altres coses perquè Lord Egin havia sigut fet presoner per les tropes franceses de Napoleó. Finalment van eixir per a Londres, però no acabarien ací les desgràcies de les peces espoliades, perquè un dels barcos que les transportava es va afonar prop de l'illa Cerigo (antiga Cythera) . Només es van poder rescatar quatre caixes i la resta no es va poder recuperar fins a dos anys després, que va ser el temps que van estar davall l'aigua, amb la qual cosa això va suposar per al seu estat de conservació.

Fig 4. Tornem els marbres grecs. Stephen Fry
Finalment, en 1807 totes les peces capturades per Lord Egin es van reunir a Londres, en sa casa de Park Lane, donant lloc al que es cride l'Elgins Museum. Alguns anys després passarien al Burlington House, i finalment al Museu Britànic, on encara hui poden contemplar-se la majoria de les obres aconseguides per mitjà d'aquell lamentable saqueig. (text extret de:Lord Elgin).

https://redhistoria.com/wp-content/uploads/2014/11/esculturas-del-partenon-en-londres.jpg
Fig. 5. Escultures de Fidies al British Museum

Hui en dia la ubicació dels marbres del Partenó continua enfrontant a Grècia i Gran Bretanya. Igualment la figura de Lord Elgin continua sent objecte de controvèrsia perquè mentres que per a alguns va ser un simple espoliador altres consideren que, si bé la seua labor va ser interessada i només va obrar en benefici propi, sí que va permetre conservar unes restes artístiques que, d'una altra manera, molt probablement s'hagueren perdut.
I tú que hi penses? 






Comentaris