Temple de Nike Àptera

Fig.1. Temple de Nike Àptera

Aquesta obra es va construir en el període clàssic que va des de l’any 476 aC. fins el 323 aC. entre els quals es produeixen les guerres mèdiques i la mort d’Alexandre el gran. Els perses (o medes) havien sotmès les ciutats gregues d’Àsia Menor i es van llençar a la conquesta de les polis de Grècia. L’any 490aC. van desembarcar a Marató on van ser derrotats a la batalla de Salamina.
A partir d’aquí els perses es retiren de Grècia i Atenes agafa prestigi, pren el domini sobre la resta de ciutats gregues i creen la Lliga de Delos. Predomini que dura fins les guerres del Peloponès, en les quals Atenes s’enfronta a altres ciutats gregues.Mig segle després totes les ciutats gregues, que havien quedat afeblides per les guerres internes, van ser sotmeses per el rei Filip de Macedònia (338 aC) pare d’Alexandre el gran.
Alexandre el gran volia crear un sol imperi, que abarqués des d’Europa fins a Àsia, amb la llengua i cultura gregues com a base. Però quan va morir, el seu imperi es va dividir en diferents regnes.Durant les guerres mèdiques Atenes va ser destruïda. Un cop acabada la guerra es va començar la reconstrucció d’aquesta.

DOCUMENTACIÓ GENERAL

Títol: Atenea Niké (Atenea Victoriosa) o Niké Aptera (Victoria sense ales).
Autor:Cal·lícrates (probable)
Cronologia: Segle V aC., les obres s’iniciaren el 421 aC.
Material: Marbre blanc del Pentèlic
Dimensions: (naos) 5x5m
Ordre: Jònic
Estil: Període Clàssic.
Localització: Atenes, Grècia.

L'ARTISTA

Cal·lícrates, arquitecte grec que va viure en els temps de Pèricles (segle V aC.) i va col·laborar amb Ictino, sota la direcció de Fídies,en la construcció d'edificis de l'Acròpolis, entre ells del Partenó (447 i 442 aC.) .També se li atribuïx la del temple de Niké Àptera o Victòria sense Ales i el recent murallat clàssic de l'Acròpolis.
Plutarc diu que va ser contractat per a construir la mitat dels Murs Llargs, que unien Atenes i El Pireu. 

ANÀLIS FORMAL

Columnes jòniques: (formades per un capitell amb dues volutes en espiral i una columna situada sobre dues motllures còncaves i convexes), de 4 metres d’alçada i murs.
L’entaulament: format per l’arquitrau: (amb tres franges que augmenten de grandària, el fris amb decoració continua sense tríglifs i mètopes), la cornisa i un frontó que no s’ha conservat amb una teulada de dues aigües. També suportava acroteris, que eren les estàtues decoratives situades a les puntes del frontó.
És un temple d’estil jònic amfipròstil i tetràstil. Està orientat a l’est, per on surt el sol. Destaquen les seves dimensions reduïdes. Fet a mesura humana.
És un temple de planta rectangular d’una única cel•la de petites dimensions. Dins s’hi guardava una escultura de fusta policromada de Nike.

Rebuig al colossalisme, ús de l’ordre jònic, equilibri, simetria, arquitrabat.És un edifici de mesures humanes.Al fris hi podem veure representades diferents escenes de Nike que mostren una gran varietat d’estils,cosa que voldria dir que serien obra de diversos escultors, amb tot hi ha unitat sembla ser que tots seguien un mateix projecte (pot ser de Fidies).

COMENTARI

En l'Art Grec es desenvolupen noves concepcions estètiques que allunyades de la monumentalitat i colosalismo de l'Art Egipci, carregat de simbolisme i transcendència. Busquen la bellesa estètica en la mesura de l'home, en el número matemàtic, en la proporció entre totes les parts i en un sentit d'equilibri i harmonia
Els edificis responen per tant a eixa concepció matemàtica de l'art, a vegades amb la utilització de la proporció àuria, on totes les mesures estan connectades a partir del mòdul de la columna. Esta aplicació racional de la lògica matemàtica a l'arquitectura lluny d'enconsertarla, la va tornar més flexible, es va adaptar a diferents temples, uns grans com el Partenó i altres de dimensions reduïdes com este Atenea Niké, amb els ordres es van aportar nous matisos, mentres el dòric representava en si la fortalesa o la masculinitat, el jònic, vingut d'Àsia Menor, transmetia femineïtat, gracilitat i elegància, la qual cosa ho feien apropiat.








Comentaris